Gambeta

Nom científic: Palaemon elegans .

Nom comú: Cat: Gambeta, Cast: Quisquilla, Ing: Grass prawn, Fr: Bouquet, Ale: Grosse Felsgarnele.

Habitat: Viu a la riba del mar o en llacunes allunyades d'ell, a pocs centímetres de profunditat, sota les pedres.

Estat de conservació: sense perill. 

Classificacio: reino: animalia, Filo: Arthropoda , Clase: Malacostraca, Orden: Decapoda, , orden: Caridea, Familia: Palaemonidae, Género: Palaemon.

Distribucio: a la Mediterranea.

alimentacio:Omnivor,menja petits vius o morts ,algues i cualsevol tipus de residu organic.

Caracteristiques: és un petit crustaci de la família Palemònid. La seva talla màxima és de 5 centímetres i viu en els bassals intermareals. També es troba en esculleres i en molls fins a 2 metres de profunditat.

Cranc de roca

Nom comú: cranc de roca.

Nom científic: Pachygrapsus marmoratus

classificacio: regne: animalia, filum: artrópode, classe: malacostraca, ordre: decapoda,
família: grapsidae, génere: pachygrapsus, espécie: p.marmoratus.

Característiques: poseeix una estructura corporal física propia d'un cranc, la seva closca quadrangular i fins de 4 cm de longitud, pot ser de color verd oliva o pard clar. Les pinzes són lleugerament desiguals i són mes grosses del mascle que les de la femella.

Distribució: es troba a les costes d'Europa, habita en la zona rompent dels penya-segats. no sol habitar a més de dos metres de profunditat.

Estat de conservació: sense perill.

Paracentrotus lividus (eriçó de mar).

Nom comú: Eriçó de roca.

Nom científic: Paracentrotus lividus.

Classificació: regne: Animalia, filum: Echinodermata , classe: Echinoidea , ordre:  Diadematidae  família: Echinidae , gènere:  Paracentrotus , espècie: P.lividus.

Característiques: Té la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals.
És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. 

Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

-Mides: Fins a 8 cm.

 Distribució: Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries .


Hàbitat: Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades.

Estat de conservació: Sense perill.

Raspós

El peix Raspòs











Nom comú:Raspós

Nom científic:Gobius Bucchichi

Classificació:regne:animalia,fílum:chordata,classe:acnitopterygii,subclasse:neopterygii,ordre:perciformes,família:gobiidae,génere:gobius,espècie:G.Bucchichi.

Distribució:zona atlàntica,Mar Mediterrània i prop de l'estret de Gibraltar.

Hàbitat:fons arenòs i litorals rocosos.

Estat de conservació:sense perill.

Característiques:els mascles poden arribar a medir 10cm de longitud,la seva pell és mucosa.

Anèmona de mar

Nom comú: Anèmona de mar.                                

Nom científic: Anemonia viridis.

Classificació: regne: animalia, filum: Cnidaria, classe: Anthozoa, ordre: Actiniaria, família: Cnidaris-Anèmones, gènere: Anemonia, espècie: anemone de mar comuna.

Distribució: Mar Mediterrània i Atlàntic sud d'Europa.

Hàbitat: Fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il.luminades.

Estat de conservació: Sense perill.


Característiques: -Quan es molestada, segrega substàncies molt urticants que poden causar coentor a nivell cutani.
- La seva vida en aquari es relativament fàcil.
-Mides: Fins a 7 cm de diàmetre, columna de 10 cm d'altura i tentacles fins a 20 cm de longitud.

La Posidònia

Nom científic: posidonia oceanica

Nom comú: posidónia, posidonia, posidonia

classificació: regne: plantae, filum: magnoliaphyta, classe: liliopsida, ordre: alismatades, família: posidoniaceae, génere: posidónia, espécie: planta oceànica.

Distribució:  Mar Mediterrani.

Hàbitat: a les platges.

Estat de conservació: baix.

Característiques: planta: fins a un m de llarg i un cm d'alçada, tipus de fulles: cintes de aproximadament 1,5 m d'alçada i un cm de llarg. Se reprodueix tant sexualment com asexualment.
En la tardor l'aigüa refreda perd totes les fulles que ha anat recolectant a l'estiu.